El principi del final

Música de fons tot navegant per internet. És llavors quan veus un vídeo un xic motivador, el somriure que fa dies que portes dins s’incrementa de cop. No li dons més importància que la que té, tot i que alguna cosa es comença a remoure més del compte a dins teu. Tot i així continues, com es diria antigament, fullejant les diferents pàgines d’aquest immens món d’internet. Em paro, i el meu món torna a donar un altre gir, aquest cop és una foto, i quina foto, una foto que demostra ràbia i alhora alegria, una foto que diu molt dels castells. De fet, és en aquest precís moment que em recordo que ja tenim les diades a tocar, i amb les diades els castells, i amb els castells, els companys de les altres colles, i amb els companys de les altres colles, les universitats, i amb les universitats, les gresques, i amb les gresques, les festes, i amb les festes, la diversió. Sí, la diversió. Perquè els castells no sempre et donen tot el que els hi dons, però el final, sempre, et donen un motiu que et permet somriure, que et permet mirar enrere i adonar-te’n que, facis el que facis, siguin de quins colors siguin els colors de la teva camisa, això dels castells no es pot explicar.

Estic en el principi del final, un final que durarà un any, però creieu-me quan us dic que tot just estem a l’inici, a l’inici d’un gran i feliç any.