Amunt

Uns diran que no sé escriure,

D’altres que no sé ni per on començar,

Però si una cosa tinc clara

És que de castells us vull parlar.

Força, equilibri, valor i seny,

Tot plegat dins d’un sentiment,

Que duem a plaça amb orgull

Dins la camisa que ens ho ha ensenyat.

Ja sigui el tres o el quatre,

El pilar o la torre

el cinc o l’agulla

amb ells alçarem la mà.

Són molts dies que hem assajat,

Són molts moments que hem treballat,

Són moltes hores que hi hem dedicat,

Per fi el moment ha arribat.

Canten pinya i aquesta es va tancant,

Segons col·locats, tot està ben quadrat.

Terços i quarts ben posats,

Aquest castell va endavant.

Els dosos comencen a pujar,

toca treballar de veritat.

L’acotxador s’està ubicant,

I l’anxaneta està passant.

Castell carregat,

Tot donant-ho tot,

La camisa et recorda

Que el millor està per arribar.

Sents que ja no pesa,

que l’hem descarregat

i és que quan tots som una pinya

tot surt bé de veritat.

El color del cel és blau elèctric,

El color que la nostra anxaneta li ha donat,

El color de la nostra camisa

El color de Xoriguers que ens diu fins a on hem arribat.