La marihuana pot ser bona, per Fukushima.

Avui faig una pausa en els meves entrades referents a la peculiar fauna de la biblioteca per fer-me ressò d’una notícia un xic curiosa.

La font és dinamo, ara ve, he anat a parar a aquest article xafardejant altres blocs.

En fi, l’article en qüestió parla dels beneficis de la marihuana. No em posaré a defensar els beneficis que pot portar sobre l’afecte a les persones, avui vaig un xic més enllà. Un estudi, no penso verificar la certesa d’aquest, diu que el cultiu d’aquesta planta pot ser una bona alternativa, i viable, per tal d’absorbir les radiacions que es produeixen a la zona de Fukushima.

M’explico, a Chernobyl, es va utilitzar aquesta planta per tal d’eliminar la radiació de terra. Així doncs, perquè no fer ara el mateix? El que es va fer va ser això, provar de netejar el terra de la gran quantitat de metalls tòxics que hi havia presents. L’objectiu es va complir ja que hi ha certes plantes que tenen la propietat d’absorbir metalls. Aquelles proves van demostrar que les plantes més eficients eren els gira-sols i la marihuana, això sí, després les plantes han de ser incinerades i les cendres ser tractades com a residu radioactiu.

Properament més, tot i que no ser si serà millor.

La fauna de la biblioteca: la diversitat

Què en farem d’aquesta fauna tant diversa? Sí, avui vull parlar de la diversitat que té aquest espai.

Sempre que un es passeja per diferents facultats es troba en les condicions necessàries per poder etiquetar, i dic etiquetar perquè és el terme que està de moda gràcies el facebook, al conjunt de les persones com a un tipus de tal, és a dir, per exemple, i parlo en el meu cas, freakis. Personalment però, no crec que sigui el més adequat parlar d’etiquetes perquè no hi crec, és a dir, no crec en què per vestir d’una manera o altra, o ser d’una o altra manera, o estudiar una o altra cosa ja ens trobem en les qualitats suficients com per classificar a les persones perquè, a la fi i a la cap, el que estem fent és això, classificar.

En fi, redreçant el tema, que ja m’anava per les branques, cada facultat tindria aquesta etiqueta a la seva gent, sense oblidar que a per tot hi ha les excepcions que confirmen les regles. Així doncs, la biblioteca té l’estranya facultat de reunir en un mateix espai les diferents etiquetes fent que aquest espai es reuneixin una gran diversitat d’espècies que enriqueixen la fauna del nostra espai, sobretot de coneixement.

És per això que, si estàs llegint aquestes línies a la biblioteca o tens previst anar-hi, alça un segon el cap, mira la gent que et rodeja, potser no coneixes ningú, però et serà fàcil adonar-te d’aquesta diversitat. Això sí, no etiquetis a ningú perquè per molt que ens esforcem a diferenciar els elements de qualsevol fauna, a la fi i al cap, tots som animals.

Properament més, tot i que no ser si serà millor.

La fauna de la biblioteca: introducció

Avui inicio una sèrie d’entrades que, no sé si seran molt seguides o no, ni si entre una i altra i haurà algun altre tema pel mig, però que si que estan estretament relacionades entre sí.

El dimarts al matí, al igual que faig cada dilluns per raons horàries de la meva agenda, vaig anar a la biblioteca. Allà tenia ganes d’escriure una entrada en aquest blog però no sabia exactament quin tema escollir. Finalment hem vaig decantar per l’última entrada que he fet, ara ve, un bon amic que ja us he presentat altres vegades (el mundo exterior), em va donar la idea que us presento avui i que aniré desglossant els pròxims dies: la fauna de la biblioteca.

Properament, tot i que no ser si serà millor.

I ja són trenta anys

Tots els que hem seguiu sabeu que estic estudiant informàtica, de gestió, però informàtica. De fet és per això que avui hem venen ganes de fer un retorn al passat, més concretament trenta anys enrere.

Un servidor al igual que molts dels que llegiu aquest blog, tants anys enrere, encara no havíem nascut i en conseqüència no en teníem ni idea de la nova era que, ja llavors, es començava a coure. I sí, els ordinadors ja tenen trenta anys, com a mínim, els portàtils. Era el 3 d'abril fa trenta anys quan la companyia Osborne Computer Corporation va anunciar l'Osborne 1, un portàtil. Aquest portàtil està considerat el primer de la història i va veure la llum a la Fira d'Informàtica de San Francisco.

El que ells van anomenar portàtil no tenia molta semblança al que avui coneixem com a tal, estava situat dins d’una caixa la qual es podia tancar i portar com una sola peça. El seu pes però, no era molt “agradable” ja que era d’11 quilos. Aquella màquina, com a talla de curiositat tenia una pantalla en blanc i negre de 5’’ i dues unitats de disquets.

Tot seguit una foto de l’esmentat aparell:

Foto de l’Osborne – Diari Ara

Properament més, tot i que no ser si serà millor.