Uns diran que no sé
escriure,
D’altres que no sé ni per
on començar,
Però si una cosa tinc
clara
És que de castells us vull
parlar.
Força, equilibri, valor i
seny,
Tot plegat dins d’un
sentiment,
Que duem a plaça amb
orgull
Dins la camisa que ens ho
ha ensenyat.
Ja sigui el tres o el
quatre,
El pilar o la torre
el cinc o l’agulla
amb ells alçarem la mà.
Són molts dies que hem
assajat,
Són molts moments que hem
treballat,
Són moltes hores que hi
hem dedicat,
Per fi el moment ha arribat.
Canten pinya i aquesta es
va tancant,
Segons col·locats, tot
està ben quadrat.
Terços i quarts ben
posats,
Aquest castell va endavant.
Els dosos comencen a
pujar,
toca treballar de veritat.
L’acotxador s’està
ubicant,
I l’anxaneta està
passant.
Castell carregat,
Tot donant-ho tot,
La camisa et recorda
Que el millor està per arribar.
Sents que ja no pesa,
que l’hem descarregat
i és que quan tots som
una pinya
tot surt bé de veritat.
El color del cel és blau
elèctric,
El color que la nostra
anxaneta li ha donat,
El color de la nostra
camisa
El color de Xoriguers que
ens diu fins a on hem arribat.
