Un punt

 Aquesta pàgina del blog s’actualitzarà un cop la revista de Xoriguers vegi la llum. Així doncs, Xoriguers tindreu l’exclusiva d’aquesta entrada. La revista surt a la llum el dia de la nostra diada, el 16 de maig. A partir d’aquest dia, pujaré l’article corresponent.

Properament més, tot i que no sé si serà millor.

Brindis 12

Un any més estem a finals d’any, i un any més, el meu blog hi ha passat de tot. I de fet, és per això, al igual que dos anys enrere, que toca brindar pels moments que deixo en aquest dos mil dotze marcat per la crisi. 

Brindo pels castells, per un any més de la universitat acabat, per tots els que us passeu per aquí, per tots els qui he compartit un moment, pel discurs de cap d’any de l’any passat, per tots els àpats familiars que tants bons records em van aportant, pels fills dels meus cosins que dia rere dia m’arrenquen somriures, pels meus papes adoptius de Xoriguers, per la meva padrina de Xoriguers i les seves converses, pels meus amics, pels sopars amb ells, per les festes amb els meus amics, per totes les festes majors d’aquest any, per les festes de Cassà i Caldes, per les festes del Tura, per barraques, per Donostia, per la tècnica de Xoriguers (la vella i la nova), pel meu mestre, per les classes donades, pels meus companys d’universitat, per la meva primera feina, pel primer quatre amb agulla carregat de la història de Xoriguers, pel tres descarregat, per les colònies, per Xoriguers, per Marrecs, per  la millor actuació de la història de Xoriguers i Marrecs, per la torre en folre, pel folre, per tu, pels cafès i per les xerrades.

Estic segur que em deixo molts grans moments, i d’aquí a any nou segur que n’hi ha de millors, però estic segur que els millors moments són aquells que teniu vosaltres a dins.

Finalment acabo amb una foto de l’últim brindis que vull dedicar, el meu primer pilar de Marrecs.

 Pilar de 4 de Marrecs. Palafrugell 15.07.2012

Salut i bona entrada d’any.

Properament més, tot i que no sé si serà millor.

El principi del final

Música de fons tot navegant per internet. És llavors quan veus un vídeo un xic motivador, el somriure que fa dies que portes dins s’incrementa de cop. No li dons més importància que la que té, tot i que alguna cosa es comença a remoure més del compte a dins teu. Tot i així continues, com es diria antigament, fullejant les diferents pàgines d’aquest immens món d’internet. Em paro, i el meu món torna a donar un altre gir, aquest cop és una foto, i quina foto, una foto que demostra ràbia i alhora alegria, una foto que diu molt dels castells. De fet, és en aquest precís moment que em recordo que ja tenim les diades a tocar, i amb les diades els castells, i amb els castells, els companys de les altres colles, i amb els companys de les altres colles, les universitats, i amb les universitats, les gresques, i amb les gresques, les festes, i amb les festes, la diversió. Sí, la diversió. Perquè els castells no sempre et donen tot el que els hi dons, però el final, sempre, et donen un motiu que et permet somriure, que et permet mirar enrere i adonar-te’n que, facis el que facis, siguin de quins colors siguin els colors de la teva camisa, això dels castells no es pot explicar.

Estic en el principi del final, un final que durarà un any, però creieu-me quan us dic que tot just estem a l’inici, a l’inici d’un gran i feliç any.

Amunt

Uns diran que no sé escriure,

D’altres que no sé ni per on començar,

Però si una cosa tinc clara

És que de castells us vull parlar.

Força, equilibri, valor i seny,

Tot plegat dins d’un sentiment,

Que duem a plaça amb orgull

Dins la camisa que ens ho ha ensenyat.

Ja sigui el tres o el quatre,

El pilar o la torre

el cinc o l’agulla

amb ells alçarem la mà.

Són molts dies que hem assajat,

Són molts moments que hem treballat,

Són moltes hores que hi hem dedicat,

Per fi el moment ha arribat.

Canten pinya i aquesta es va tancant,

Segons col·locats, tot està ben quadrat.

Terços i quarts ben posats,

Aquest castell va endavant.

Els dosos comencen a pujar,

toca treballar de veritat.

L’acotxador s’està ubicant,

I l’anxaneta està passant.

Castell carregat,

Tot donant-ho tot,

La camisa et recorda

Que el millor està per arribar.

Sents que ja no pesa,

que l’hem descarregat

i és que quan tots som una pinya

tot surt bé de veritat.

El color del cel és blau elèctric,

El color que la nostra anxaneta li ha donat,

El color de la nostra camisa

El color de Xoriguers que ens diu fins a on hem arribat.

Alguna cosa més

Turmells, genolls, esquena, dits del peu i de la mà, canells, ossos, músculs, ulls, llavi. Esquinços, desgast de cartílags, capsulitis, dits fora de lloc, contractures, trencaments fibril·lars, ossos sobresortits, cops dolorosos, ulls de vellut, talls. Lesions. I tot gràcies al bàsquet.

Victòries, derrotes, aprendre a guanyar, aprendre a perdre, no saber guanyar, no saber perdre, adquirir caràcter, visió, cometre errors, aprendre dels errors, cometre més errors, paraules d’entrenadors, fets, equip, equips, treball en equip, sentiments, orgull, ràbia, dolor, no egoisme,  el teu company és més important que tu, respecte, bogeria, alegria. Lliçons. I tot gràcies al bàsquet.

Gràcies bàsquet.

Properament més, tot i que no sé si serà millor.

Pd: el text final del bàsquet mica en mica es va elaborant.

Una gran passada

Tinc ganes de dedicar unes paraules a aquell jugador de bàsquet que vaig ser. Unes paraules que no surten de mi però que expressen molt bé el jugador que era a la pista de joc.

"El arte de pasar posiblemente sea la menos apreciada entre las dotes de un jugador pero es la más preciada para mí; un buen pasador es tan importante como un buen anotador ya que un buen pase es sinónimo de canasta convertida. Con una canasta convertida, disfruta uno solo. Pero con una asistencia disfrutan 2" - Magic Jonhnson 32

Properament més, tot i que no sé si serà millor.