Som dia 8 de març i per alguns aquest dia no els diu res, en canvi per altres saben ben bé perquè escric aquestes línies. I és que avui fa un any d’aquella nevada que va deixar a més d’un incomunicat.
Em vaig despertar com cada dia. Em disposava anar a la universitat per tal d’enllestir un treball amb un bon company. Veia que les primeres volves queien i res em feia pensar que tot plegat acabaria com va acabar.
El treball evolucionava tot i que la mirada cap a l’exterior era fixe i no hi podia renunciar. Va ser llavors, quan la proximitat de l’hora de l’àpat ajuntada amb què la neu no cessava vam decidir iniciar el viatge de retorn cap a casa.
La sort estava de la meva part i havia pogut aparcar en planer, és a dir, no vaig tenir gaire problemes per arrencar el cotxe. El meu camí a Cassà es va iniciar tot arribant a casa amb una conducció suau i anant amb molt de compte alhora d’utilitzar el fre.
Foto de la Xispa i l'inici de la nevada - Jordi Cazorla - 08.03.10
El dia seguia i la neu també seguia, en aquest cas, caient.
I és que ni la ment més imaginativa podia pensar que ens quedaríem sense llum, amb tot el que això comporta, telèfon i, en definitiva, força incomunicats.
I és que ni la ment més imaginativa podia pensar que ens quedaríem sense llum, amb tot el que això comporta, telèfon i, en definitiva, força incomunicats.
Això sí, en certa manera haig d’agrair un xic aquells moments ja que va ser llavors quan vaig tenir uns instants per pensar en diferents aspectes de mi i de la meva vida i adonar-me de tot el que considero important.
Us deixo amb una imatge del meu poble el dia després.
Foto de Cassà de la Selva - Jordi Cazorla - 09.03.10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada