Vint-i-un passos

 nevada 08.03.10 - Una passa més - Jordi Cazorla

 

Avui fa exactament vint-i-un anys que vaig venir a aquest món, que vaig començar a fer el meu camí. I és que, fer una entrada al blog tot fent referència a l’aniversari de un mateix no em resulta gens fàcil, ja que hi ha alguna cosa que em bloqueja.

Camins, molts camins, i un servidor intenta agafar aquell que més li agrada, encara que a vegades no ho aconsegueixi però el que veig clar és que són passes, vint-i-una passes fetes amb molts grans moments. De fet, si estàs llegint aquestes línies estic segur que has format part d’alguna d’aquestes passes, algunes de les quals són el meu naixement, les meves primeres paraules, posar-me en peu, caure i tornar-me aixecar, el col•legi, l’ institut, les amistats, les grans amistats, la universitat, les festes, el bàsquet, l’aprendre dia a dia, els castells, els viatges, les discussions i les reconciliacions, les breus converses i les més extenses, l’emoció per un gran moment i la felicitat, en resum, la meva vida.

Si has compartit algun moment amb mi no caldrà que hem felicitis perquè dedicant-me un somriure ja m’haureu fet el millor regal possible.

A tots i a totes, gràcies per caminar amb mi.